divendres, 19 d’octubre de 2012

Ceba marina

Urginea maritima (L.) Baker

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4300.html

Encara que no sembli el més convenient, hi ha algunes plantes que floreixen en la tardor. La primera d’elles és aquesta ceba que arriba a tenir unes grans proporcions i que es pot presentar sola o en petits grups. Durant l’estiu no té ni fulles ni cap classe d’activitat per resistir la sequera, però en arribar les pluges de tardor i sense treure cap fulla fa una tija que arriba fàcilment al metre i mig d’on van sortint gran quantitat de floretes que la fan molt vistosa.

clip_image001 Les llavors que produeixen maduren ràpidament. Una vegada les flors són seques ja les podem sembrar i germinen fàcilment sortint tot de diguem pelets com si fos planter de ceba.

En el primer any no passen d’aquí, al proper estiu es sequen i el segon any el creixement ja es molt més considerable. Per afavorir el creixement si ara feu un planter les separeu a finals d’hivern en diversos testets.

Una vegada la tija i totes les flors són seques començarà a treure les fulles que són molt grosses i d’un verd intens, que li duraran fins a finals de la primavera.

És una planta molt versàtil perquè neix en zones dunars, en ullastrars, en pinar i alzinars. El que si necessita és un sòl profund perquè les arrels són molt llargues i gruixades i no es renoven cada any per tant no és convenient intentar trasplantar les cebes perquè és molt possible que es morin.

En alguns vivers disposen d’aquesta planta. Va bé en els nostres jardins mediterranis perquè aporta una nota de color en la tardor quan hi ha tan poques plantes que floreixen.

Antigament amb les cebes mesclades amb carn es feia un sofregit que servia per matar les rates perquè la ceba és verinosa.

clip_image001[1] clip_image002

Cap comentari:

Publica un comentari