Ceba marina

Urginea maritima (L.) Baker

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4300.html

Encara que no sembli el més convenient, hi ha algunes plantes que floreixen en la tardor. La primera d’elles és aquesta ceba que arriba a tenir unes grans proporcions i que es pot presentar sola o en petits grups. Durant l’estiu no té ni fulles ni cap classe d’activitat per resistir la sequera, però en arribar les pluges de tardor i sense treure cap fulla fa una tija que arriba fàcilment al metre i mig d’on van sortint gran quantitat de floretes que la fan molt vistosa.

Les llavors que produeixen maduren ràpidament. Una vegada les flors són seques ja les podem sembrar i germinen fàcilment sortint tot de diguem pelets com si fos planter de ceba.

En el primer any no passen d’aquí, al proper estiu es sequen i el segon any el creixement ja es molt més considerable. Per afavorir el creixement si ara feu un planter les separeu a finals d’hivern en diversos testets.

Una vegada la tija i totes les flors són seques començarà a treure les fulles que són molt grosses i d’un verd intens, que li duraran fins a finals de la primavera.

És una planta molt versàtil perquè neix en zones dunars, en ullastrars, en pinar i alzinars. El que si necessita és un sòl profund perquè les arrels són molt llargues i gruixades i no es renoven cada any per tant no és convenient intentar trasplantar les cebes perquè és molt possible que es morin.

En alguns vivers disposen d’aquesta planta. Va bé en els nostres jardins mediterranis perquè aporta una nota de color en la tardor quan hi ha tan poques plantes que floreixen.

Antigament amb les cebes mesclades amb carn es feia un sofregit que servia per matar les rates perquè la ceba és verinosa.

Arbocera

Arbutus unedo L.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4617.html

És una de les plantes més precioses que podem trobar als nostres boscos. Ara maduren els seus fruits, les arboces, i també floreix, els fruits necessiten tot un any per madurar.

El seu creixement es bastant lent perquè no convé fer podes per aconseguir una planta arrodonida i per tant creixen a la vegada algunes branques i es reparteixen el que poden absorbir les arrels. De totes maneres el color de les seves fulles la fa destacar entre les altres plantes encara que siguin més grosses. És una de les plantes que regala el Govern Balear per aquests temps fent la petició corresponent.

És una planta molt resistent a la sequera. Si la sembram en un lloc ombrívol pràcticament no necessita regs.

Xipell

Erica multiflora

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4886.html

Aquesta planta també és de les que floreixen a la tardor. La podem sembrar en els nostres jardins però el seu creixement és realment lent. No és bona de trobar als vivers, només l’he trobada per les fires de Mallorca on va el viverista d’Alaró que en sembra.

Es troba més bé en llocs on hi ha sol i ombra que en llocs totalment assolellats.

A diferència d’altres plantes de la seva família como el bruc, necessita sòls carbonats, que de fet són els més comuns a les nostres illes fora la part nord de Menorca..

És una arbustiva de petita mida que contribueix a donar color als nostres jardins en la tardor.