dissabte, 17 de novembre del 2012

Safrà

Crocus sativus - Wikipedia, la enciclopedia libre

clip_image001

Encara que el safrà no sigui una planta pròpiament autòctona, és d’aquelles que estan integrades a la nostra cultura perquè des de fa molts d’anys es cultiva a les nostres contrades pel gran valor econòmic dels seus pistils. Encara hi queden famílies que s’hi dediquen.

Les seves flors són molt efímeres perquè no duren més d’un dia .

Hi ha una planta que hi té una gran semblança , millor dit són dues plantes

Endemismos de las Islas Baleares: Crocus cambessedesii - INFOJARDIN

Crocus cambessedesii: mira al sol que le da la vida

Merendera filifolia Camb. - Herbario Virtual del Mediterráneo ...

En aquests temps les podem veure enmig de camins que no tenen gens d’herba i estan assolellats. Pràcticament només veurem la floreta sense fulles perquè encara són molt petites. Les diferències entre les tres plantes són mínimes.

clip_image002

divendres, 19 d’octubre del 2012

Ceba marina

Urginea maritima (L.) Baker

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4300.html

Encara que no sembli el més convenient, hi ha algunes plantes que floreixen en la tardor. La primera d’elles és aquesta ceba que arriba a tenir unes grans proporcions i que es pot presentar sola o en petits grups. Durant l’estiu no té ni fulles ni cap classe d’activitat per resistir la sequera, però en arribar les pluges de tardor i sense treure cap fulla fa una tija que arriba fàcilment al metre i mig d’on van sortint gran quantitat de floretes que la fan molt vistosa.

clip_image001 Les llavors que produeixen maduren ràpidament. Una vegada les flors són seques ja les podem sembrar i germinen fàcilment sortint tot de diguem pelets com si fos planter de ceba.

En el primer any no passen d’aquí, al proper estiu es sequen i el segon any el creixement ja es molt més considerable. Per afavorir el creixement si ara feu un planter les separeu a finals d’hivern en diversos testets.

Una vegada la tija i totes les flors són seques començarà a treure les fulles que són molt grosses i d’un verd intens, que li duraran fins a finals de la primavera.

És una planta molt versàtil perquè neix en zones dunars, en ullastrars, en pinar i alzinars. El que si necessita és un sòl profund perquè les arrels són molt llargues i gruixades i no es renoven cada any per tant no és convenient intentar trasplantar les cebes perquè és molt possible que es morin.

En alguns vivers disposen d’aquesta planta. Va bé en els nostres jardins mediterranis perquè aporta una nota de color en la tardor quan hi ha tan poques plantes que floreixen.

Antigament amb les cebes mesclades amb carn es feia un sofregit que servia per matar les rates perquè la ceba és verinosa.

clip_image001[1] clip_image002

Arbocera

Arbutus unedo L.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4617.html

És una de les plantes més precioses que podem trobar als nostres boscos. Ara maduren els seus fruits, les arboces, i també floreix, els fruits necessiten tot un any per madurar.

El seu creixement es bastant lent perquè no convé fer podes per aconseguir una planta arrodonida i per tant creixen a la vegada algunes branques i es reparteixen el que poden absorbir les arrels. De totes maneres el color de les seves fulles la fa destacar entre les altres plantes encara que siguin més grosses. És una de les plantes que regala el Govern Balear per aquests temps fent la petició corresponent.

És una planta molt resistent a la sequera. Si la sembram en un lloc ombrívol pràcticament no necessita regs.

clip_image001

Xipell

Erica multiflora

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4886.html

Aquesta planta també és de les que floreixen a la tardor. La podem sembrar en els nostres jardins però el seu creixement és realment lent. No és bona de trobar als vivers, només l’he trobada per les fires de Mallorca on va el viverista d’Alaró que en sembra.

Es troba més bé en llocs on hi ha sol i ombra que en llocs totalment assolellats.

A diferència d’altres plantes de la seva família como el bruc, necessita sòls carbonats, que de fet són els més comuns a les nostres illes fora la part nord de Menorca..

És una arbustiva de petita mida que contribueix a donar color als nostres jardins en la tardor.

clip_image001

divendres, 14 de setembre del 2012

Els fregalls

Luffa Cilindrica.

Pertanyen a la família de les Cucurbitàcees. Les seves llavors són ben iguals que les de les síndries.

No és una planta del Mediterrani, però degut a la seva curiositat i a que fa molts d’anys que es sembren als nostres hortets he volgut parlar d’ella.

clip_image002

Aquesta planta es sembra a la primavera en llocs assolellats i on es pugui enfilar per algun lloc. Té flors masculines i femenines i es possible que en fecundin poques de tot d’una, però quan arriba la tardor en fecunden més.

clip_image004

Els fruits són com un cogombre, però més grossos i pesen molt, però la planta és prou resistent per aguantar el seu pes.

clip_image006

 

Quan els fruits es sequen, els pelam, treim les llavors i ja tenim un fregall que antigament es feia servir per fregar els plats o per rentar-se .

Les llavors, en general, només conserven la seva fertilitat un any, després la majoria la perden.

dimarts, 11 de setembre del 2012

Esqueixos de tardor

Esqueixos de tardor

Es poden fer aquests esqueixos en el moment que deixa de fer calor intensa, a principis de tardor. No s’ha d’esperar massa perquè la planteta no entri en letargia hivernal.

Es poden fer amb lavanda, camamil·la, romaní, tem o farigola i altres plantes que no siguin caducifòlies i presentin creixements en la tardor. Per exemple la murta no va bé.

Que necessitem:

  • Safates sense forats en les que podem fer uns forats laterals a mig cm perquè sempre hi hagi una mica d’aigua en el fons.
  • Hormones en pols o líquides.
  • Substrat sense perlita perquè mantén la humitat més temps.

Com hem de procedir:

  • Tallam tiges del darrer creixement de la planta d’uns dos o tres cm de llargada i els hi treim o tallam les fulles de baix de tot.
  • Mullem la part de baix de la tija.
  • La ficam dins les hormones i la movem un poc perquè caigui el material sobrant. Prèviament hem posat la terra en el testet, l’hem premsada una mica i hem fet amb el dit un forat d’aproximadament la fondària del que ha d’anar enterrat per evitar que les hormones caiguin de la tija.
  • Col·locam la tija en el forat i comprimim molt fort la terra al seu voltant. És una condició indispensable per tenir èxit, que les tiges no es moguin gens en tot el procés d’arrelament. És per això que els regs han de ser molt suaus o fets per immersió. Han de quedar enterrats zones de la tija on hi havia hagut les fulles que hem tallat o arrabassat.

Posarem els esqueixos sembrats en un lloc on hi toqui llum, però poc sol directe. Va bé davall un arbre o a prop d’una paret orientada a llevant on només hi toca el sol dels matins.

Ara és qüestió de tenir paciència i no deixar que la terra quedi eixuta. No veurem cap creixement notable, però del que es tracta és que la planta es mantengui verda.

A finals d’hivern veurem que les plantetes comencen a créixer

Si les podem regar durant l’estiu les podem sembrar a terra vigilant que el pa de terra no es rompi . Si no les podem regar, esperarem a la propera tardor quan arribin les primeres pluges.

Direu que és un procés una mica llarg i tediós, però basta una ulladeta cada dia per veure com està la terra i si necessiten reg i ja veureu quin plaer no vos donarà veure que els resultats són immillorables.

És aconsellable sembrar dues plantetes en cada test i fer alguns testos de la mateixa planta per si fallen alguns dels esqueixos. Després podeu regalar les plantes que vos sobrin als vostres amics.

Ja havia dit en una altra ocasió que és una llàstima que totes aquestes plantes es comportin malament dins testos perquè no els agrada la calentor que provoca en les arrels el sol.

En la fotografia podeu veure esqueixos que ara tenen un any.

clip_image002

La tardor

Aquesta estació de l’any, que ara està a punt de començar és aquella en la que podem fer més coses pel nostre jardí de plantes autòctones. Aniré abordant en diversos articles tot el que podem fer de manera ordenada i que vos avanç resumidament ara.

És un bon moment per recollir llavors d’estepes, pampalònies, murtons, espinalers... També és un bon moment per fer esqueixos d’algunes plantes que no són caducifòlies. Podem fer llavorers. Podem sembrar a terra tot el que tenim en tests o ressembrar en tests més grossos. Finalment podem llaurar i abonar la terra superficialment . Si vos agrada sortir al camp es poden observar algunes floracions de tardor com ara el narcisus autucnalis o les arboceres.

Totes aquestes coses s’han de fer a principis de la tardor per aprofitar, per una part, les bones temperatures i, per altra, les pluges que solen ser abundants.

Si tenim alzines sembrades a terra i les volem fer córrer, ara es un bon moment per donar-les regs suplementaris perquè tenen un segon creixement.

divendres, 15 de juny del 2012

Malva reial

Alcea rosea L.

Aquesta no és una planta autòctona, però per la seva espectacularitat i la seva bellesa vos la vull presentar.

És present a Catalunya i a les Illes només hi és a Mallorca.

clip_image002Fa uns anys a totes les cases de poble n’hi tenien de sembrades.

Li agraden els sols humits. A vegades és plurianual, però es convenient fer planter a la tardor i sembrar-les a terra al poc de néixer. Diuen que allà on n’hi ha hagut de sembrades sempre n’hi tornen a neixer.

N’hi ha de tres colors: blanques, vermelles i roses.

Poden arribar als tres metres d’alçada en funció de la quantitat de regs.

clip_image004

dijous, 14 de juny del 2012

Murta

Podríem dir que aquesta planta és la darrera en florir abans de l’estiu.

És una planta una mica especial perquè és molt resistent a la sequera, però si no té aigua abundant no té creixement. Li van bé els llocs de mitja ombra .

És una planta medicinal tant les fulles, que si les posam a contrallum podem veure unes taquetes que són els olis essencials, com els fruits que venen a la tardor i són comestibles.

Habitualment es reprodueixen per llavors, però també es poden reproduir per esqueixos de finals d’hivern, abans de treure les fulles noves amb tiges de dos o tres anys.

El seu nom científic és : Myrtus communis L.:

clip_image002

dimecres, 13 de juny del 2012

Herba Lluïsa

Aquí tenim una planta , que encara que no és pròpiament del clima mediterrani, la podem trobar en molts de jardins cultivada per les seves propietats medicinals i per la fragància de les seves fulles. Antigament se’n feia colònia.

El seu nom científic és : Lippia triphylla (L'Hér.) O. Kuntze

Aquesta planta pot fer més de dos metres d’alçada. És convenient fer les podes cada un o dos anys perquè, a vegades, si podam una branca vella no torna a treure.

Es pot reproduir per esqueixos de primavera amb tiges de dos o tres anys just abans de treure, perquè és una planta caducifòlia. Degut a la seva procedència semitropical, és de les darreres en treure les fulles.

clip_image002

dimarts, 12 de juny del 2012

Tarongina

Aquesta planta és medicinal. Ara està en ple creixement. Les seves flors blanques són molt petites i no massa vistoses. Fa uns anys era molt coneguda l’Aigua del Carme que estava feta amb aquesta planta.

Es reprodueix be per llavors i agafant parts de la planta de les quals pengin una mica d’arrels.

La seva olor és molt agradable, semblant a llimona.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/5918.html

clip_image002

dilluns, 11 de juny del 2012

Moraduix

clip_image002És una de les espècies d’orenga. S’utilitza molt a Mallorca. És una planta aromàtica preuada per ser un bon condiment. La floració no és vistosa.

Principalment es fan servir les fulles, encara que també es fa una collita al principi de la seva floració.

Es reprodueix per tiges que en tocar a terra arrelen, també es poden fer se’n poder fer esqueixos.

El seu nom científic és : Origanum majorana L.

clip_image004

dissabte, 9 de juny del 2012

Camamil·la

És una planta molt coneguda per les seves propietats medicinals. També té un valor estètic en el nostre jardí, encara que el període de floració no és molt llarg, en pocs dies les flors ara d’un groc intens tornen de color marró i perden el seu encant.

La més comú és la Santolina chamaecyparissus L. subsp. magonica Bolòs, Molinier, et Montserrat

A Mallorca és molt abundant al puig de Massanella i a Menorca la podem trobar per la vorera de la mar en diversos indrets.

També podem comprar la varietat que venen a la majoria de vivers http://es.wikipedia.org/wiki/Santolina_chamaecyparissus

La camamil·la es reprodueix molt bé per esqueixos de tardor agafant un brotet apical de l’any anterior.

Si recollim les flors amb una tija llarga, quan encara són ben grogues, podem fer un ramet que conserva bastant bé el color original.

clip_image002

dijous, 7 de juny del 2012

Didalera

Aquesta planta no és molt grossa. Te unes campanetes en forma de didal i d’aquí li ve el seu nom. Hi ha altres especies més grosses.

És una planta plurianual i, si recollim les seves llavors, la podem reproduir fàcilment. El viverista d’Alaró que va per les fires de Mallorca en sol tenir (aquest diumenge anirà a sa fira de ses herbes de Selva).

El seu nom científic és : Digitalis dubia Rod. Fem.

És una planta interessant pel nostre jardí perquè va traient flors i es mantenen amb la floració bastant de temps. Va bé tenir-ne un grupet de sembrades juntes .

clip_image002

dimecres, 6 de juny del 2012

Reportatge televisiu

Aquesta setmana venc amb un reportatge que em van fer a IB3 parlant un poc del que faig a nivell d’esqueixos i del bosquet d’alzines i ullastres i espècies autòctones que tenc sembrades.

Si vos va de gust, aquí teniu l’enllaç per veure’l.

http://ib3player.s3.amazonaws.com/5093581.mp4

dijous, 24 de maig del 2012

Roser bord

clip_image002

És una enfiladissa que ara omple bardisses i parets. Prefereix voreres de camí una mica humides, però la podem trobar en llocs diversos.

Es reprodueix per llavors, que es recullen a la tardor, i per esqueixos de primavera que es sembren a principis d’abril.

Diuen que els rosers de jardí procedeixen del roser bord.

És capaç de enfilar-se per altres plantes com ara la mata i també pels arbres arribant a 4 ò 5 metres.

clip_image004

La podem trobar a l’herbari virtual a Rosa sempervirens L.

En el meu jardí en tenc de sembrades fetes d’esqueixos. Ara ja tenen un any i han agafat bé. Esperem que que no estiguin molts d’anys a florir.

dimarts, 22 de maig del 2012

Patates

I ara pensareu què hi fan aquí les patates si no són una planta autòctona, però us vull contar una anècdota que m’ha passat.

Vaig comprar una bossa de patates ecològiques de dos kg per Nadal i van treure brulla. Com que darrerament tenia molta mala sort amb elles perquè m’agafaven un mal anomenat “mildium” i faig agricultura ecològica vaig decidir sembrar-les. El darrer dia de febrer les vaig sembrar i avui dia 20 de maig les he collides. Ja no fan falta més paraules, aquí les teniu. Tota una satisfacció. N’he guardades per sembrar a principis de la tardor, ja vos contaré coses.

No us recoman que faceu el mateix amb patates que no siguin ecològiques.

clip_image002

diumenge, 20 de maig del 2012

Mareselva

És una planta enfiladissa molt potent. De tot d’una que la sembres necessita regs continuats i sembla que no farà endavant. La podem fer d’esqueixos o agafar una tija que en tocar a terra hagi tret arrels.

Les flors són de color de rosa i fan una olor molt suau als matins i en posar-se el sol. També hi ha varietats de jardí amb la flor rosa o groga.

És una planta que va bé per cobrir bardisses fetes de bruc sec o reixes.

És una planta medicinal. Diuen que va bé per les persones que tenen sucre.

El seu nom científic és Lonicera implexa Ait. Però té molts noms populars: xuclamel, gavarrera, rotaboc ... Aquest darrer el comparteix amb dues plantes més que no tenen res a veure amb ella.

clip_image002

divendres, 18 de maig del 2012

Poncí

La majoria de les plantes ja han florit, en el meu jardí només en queden tres i ja els falta poc.

És per això que he pensat comentar algunes plantes que, sense ser autòctones, tenen alguna cosa que ens crida l’atenció.

Hi ha un cítric que en temps passat era bastant comú als pobles de Mallorca, que no té res que veure ni amb les taronges ni amb les llimones, encara que a primera vista ens pot semblar una llimona de grossa i més arrodonida. També la podem confondre amb un pomelo en castellà, però fins aquí arriben totes les semblances. És el poncí i l’arbre poncemer.

clip_image002

Morfològicament, si obrim el poncí ens trobam que quasi tot és toixa, la part blanca, i la part que hauria de tenir el suc és molt petita. La pell té la mateixa aparença que la d’una llimona. De fet, totes tres parts són comestibles però cap té el mateix gust que tindrien si fos una llimona. Se serveix tallada en forma de grells amb o sense la part central, segons els gustos, per acompanyar l’arròs brut o l’arròs sec.

clip_image004

Vos pos un enllaç amb Wikipedia perquè hi ha un article interessant:

http://es.wikipedia.org/wiki/Citrus_medica

Els ponciners es poden reproduir per esqueixos utilitzant branquetes de dos anys amb les fulles i tot. De tot d’una, en sembrar-los en el mes d’abril abans d’esclatar l’arbre, perden moltes fulles. Però mentre es mantengui verd el tronquet, l’esqueix no és mort.

És necessari regar-los molt i tenir fins i tot una safata davall del test perquè la humitat sigui constant, i també tenir-los ombra.

En els mes de juliol segurament faran una gran rebrotada i continuarem regant intensament. .

Jo vaig aconseguir els esqueixos d’un ponciner que tenim a Búger.

És curiós que no surt a l’Herbari Virtual, cosa que ens indica el desconeixement que ha arribat a tenir aquest fruit a Mallorca.

clip_image006

dimarts, 15 de maig del 2012

Plantes de les Balears

Aquest llibre d’A Bonner ja fa més de 40 anys que va ser publicat per l’Editorial Moll. Amb ell vaig donar les primeres passes en el coneixement de les plantes de Menorca. És un llibre que pràcticament no té fotografies en color, però els seus dibuixos esquemàtics són molt valuosos per reconèixer les plantes.

Una altra de les seves característiques és que te classificades les plantes per comunitats vegetals i, encara que no és una classificació estricta, perquè es bo de fer trobar algunes plantes en altres entorns dels esmentats, en general té validesa. Només hi trobarem les plantes més comuns, però per començar està més que bé.

La manera de reconèixer les plantes en el meu cas no era gens científica, es tractava de fullejar el llibret una i alta vegada i moltes de les vegades no em conduïa a res i la cosa era frustrant.

És un llibre assequible a les butxaques perquè no és com els que s’han publicat darrerament que tenen moltes fotografies en color.

Per un profà van molt bé els index que té al final perquè trobam el nom comú i el nom científic. Sembla una tonteria això dels noms científics, però és, a la llarga, la millor manera de no confondre les plantes perquè entre una illa i una altra en alguns casos els noms canvien.

clip_image002

diumenge, 13 de maig del 2012

Estepa Joana

Avui vos parlaré d’una planta que passa desapercebuda tot l’any, però ara es fa veure per l’explosió de flors grogues molt vistoses. És l’ Hypericum balearicum L. És un endemisme que només viu a Mallorca i Menorca. Pot arribar, en jardins, als dos metres d’alçada, però el més comú és que adopti una forma arrodonida que no passa dels 50 cm.

De la mateixa família tenim l’Herba de Sant Joan, que és una planta medicinal, però en ser una planta anual, cada any hauríem de fer planter per tenir-la al jardí o espargir llavors a un lloc on no llaurem i provar a veure si en surten de forma espontània. Si només ens miràssim la flor podríem pensar que es tracta de la mateixa planta. Hypericum perforatum L. L’Estepa Joana és una de les plantes que regala El Govern Balear. Es reprodueix bé per llavors i ara estic provant si també es pot reproduir per esqueixos.

clip_image002

clip_image004

divendres, 11 de maig del 2012

Arbustives grosses

Avui vos parlaré de les arbustives grosses que en ocasions arriben a arbrets com la Sivina, Juniperus communis L. subsp. communis , o el ginebró de muntanya, Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus o fins i tot a arbres monumentals com el Llampúdol Rhamnus alaternus L.. D’aquest darrer en podem veure un prop de la recepció del Parc de Llevant a Mallorca. Aquesta planta m’agrada molt perquè te les fulles d’un vert molt brillant, el seu creixement es ràpid i, una curiositat , antigament es feia servir per fer culleres de fusta de les quals en vaig veure una de quasi un metre a la població de Búger a Mallorca tot i que aquesta planta no es desenvolupava per allà fins que jo en vaig sembrar una fa molts anys i ara en surten per tot degut a la seva capacitat de reproducció i que han disminuit molt els pastoretjos de les ovelles.

Aquestes plantes encara que quan les sembrem són petites hem de disposar d’un cert espai per elles en el futur.

No tenen floracions vistoses, però pels colors, les formes i les textures de les fulles ens poden resultar interessants. Totes elles estan en el catàleg de les plantes que dona la Conselleria de Mediambient prèvia petició. També hi podem afegir a la llista l’Alader de fulla ampla Phillyrea latifolia L. i l’alader de fulla estreta Phillyrea angustifolia L., encara que amb aquest darrer els resultats aconseguits han estat molt dolents segurament degut a que la terra on els tenc sembrats té tendència a la compactació i les seves arrels tenen dificultats perquè segurament li agraden les terres més fluxes i fins i tot arenoses.

Finalmet vos comento que hi ha una planta , que es un endemisme , el Llampúdol bord Rhamnus ludovici-salvatoris Chodat que és de les poques plantes que té un comportament bo sembrada en test. Hi ha llocs on fins i tot li donen formes capritxoses, jo prefereixo que es desenvolupin de forma natural. Si la regam té un creixement més ràpid, però sembrada en terra el seu creixement es lentíssim comparat amb les altres arbustives. De fet l’hauríem de considerar de talla petita. Passa el mateix amb el ginebró de muntanya.

I em deixava la mata, Pistacia lentiscus L., que és la més comú de les arbustives en els nostres boscos i en jardineria es pot utilitzar per fer bardisses. Com que és de la família dels pistatxos s’han provat de fer empelts , però no han donant bons resultats.

clip_image001

dijous, 10 de maig del 2012

Projecte

Reforestació d’un espai rural

Casualment vaig tenir la possibilitat de disposar d’uns tres mil metres quadrats d’un ametllerar abandonat. Alguns dels ametllers eren morts i els altres pràcticament irrecuperables. Al llarg de tota una vorera havien nascut ullastres que ja eren mes grossos que els ametllers.

El primer que vaig fer va ser arreglar una mica les parets seques i tancar la finca perquè les ovelles que solen pasturar per aquell redol, no entressin dins la finca. Vaig retirar totes les branques mortes i pedres grosses. Vaig fer segar la finca i en van sortir 27 bales d’herba seca que més endavant feria servir per protegir el sòl per evitar l’evaporació. No vaig tocar els ametllers perquè la seva ombra ajuda, de moment a reduir la insolació.

Vaig respectar la vorera d’ullastres i tota la vegetació baixa. Entre d’altres hi havia mates, llampúdols i diverses esparregueres i enfiladisses. Es pot dir que hi havia una bona representació de la vegetació característica d’un ullastrar. Més endavant vaig fer un catàleg de tota la flora que hi ha, encara ara estic descobrint alguna planta nova.

En dos anys he sembrat alzines i tota la vegetació característica dels alzinars que he pogut aconseguir. També he sembrat algunes plantes que encara que són de les Illes no són pròpiament de l’alzinar, però que situades en els llocs adients es desenvolupen bé i donen riquesa botànica. Sempre que puc hi afegeixo alguna planta nova.

He fet tres tipus de proves per protegir la humitat del sòl . La primera va ser amb les bales d’herba, la segona fent servir malla antiherbes i pedres damunt i la tercera posant una capa gruixada de composta. Al final la millor ha estat posar palla, ja que es desfà ràpidament al cap d’un any i evita la sortida d’herbes. El compost està molt bé en el moment de sembrar una planta mesclant-lo amb la terra perquè la refluixa i afavoreix el creixement de les arrels, però fomenta la sortida d’herbes amb un gran potencial que desprès du molta feina treure.

Després vaig instal·lar un sistema de reg automàtic perquè el nombre de plantes és considerable. Es reguen cinc minuts cada dos dies d’abril a octubre. Si plou tenc la possibilitat de tancar tot el reg i en la primavera, en esclatar les alzines, els hi don alguns regs addicionals.

Les plantes procedeixen del viver de Menut, de donacions de planta sobrant i de producció pròpia.

En uns 20 anys les alzines tindran una altura considerable amb una bona aparença d’arbres i llavors serà el moment de tallar els ametllers, que actualment ja no fan ametlles i que van morint perquè són molt vells.

clip_image002

dimarts, 8 de maig del 2012

Lavanda

Ja és una planta tant comú als nostres jardins que tal vegada ja no la considerem una planta dels nostres boscos.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4027.html

S’adapta molt bé a entorns de molta llum i a llocs de semi ombra. Pot arribar als dos metres d’alçada en algunes ocasions. És una de les plantes que mantén la floració més temps i les seves flors tenen una olor molt fina. Antigament la gent en posava ramets en els calaixos de la roba.

Es reprodueix molt bé per esqueixos de tardor, que es poden sembrar a terra a principis de la primavera. Durant el primer estiu s’han de mantenir els regs.

Hi ha una varietat que no te la fulla dentada, però amb ella no s’aconsegueixen els mateixos resultats perquè no li agraden els sols calcaris, que són la majoria dels nostres jardins. És el romaní.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4691.html

clip_image002

dilluns, 7 de maig del 2012

Tem o Farigola

A Menorca li deim tem i a la resta dels Països Catalans li diuen farigola.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4419.html

Ara està totalment florida. A Mallorca i Menorca es cultiva i a Eivissa i Catalunya neix espontàniament.

Es poden fer esqueixos de tardor fàcilment i sembrar a terra en la propera primavera. La mata que podeu veure a la fotografia només te un any i mig des que vaig fer l’esqueix. Sembrada en test té tendència a agafar malalties.

És culinària, medicinal i aromàtica.

A l’estiu necessita alguns regs.

Vos poso un enllaç que parla de les virtuts i propietats de les plantes perquè jo no vos en parlaré, em centraré més en el seu cultiu.

http://usuaris.tinet.cat/virgili/plantes/plantes.htm

clip_image002

diumenge, 6 de maig del 2012

Els iris

A les nostres illes tenim una planta de la família dels Iris que viu als torrents, és l’Iris pseudacorus i té un color groc preciós. Si teniu una bassa, n’hi podeu sembrar i, si també teniu disponibilitat d’aigua, la podeu sembrar en terra. http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4965.html

De la família dels iris en podem trobar dues varietats més, però que no són pròpiament autòctones, encara que des de temps molt antics les podem trobar a prop de les casetes al camp perquè són molt resistents a la sequera: són l’iris violeta i l’iris blanc. L’iris morat se seca a l’estiu, torna a rebrotar a mitjans de la tardor i floreix a mitjans de la primavera. L’iris blanc no se seca durant l’estiu, encara que no mostri activitat, necessita una mica més d’aigua. Floreix a principis de la primavera. És curiós que totes dues són considerades científicament la mateixa planta:

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4965.html

.L’iris groc i l’iris violeta floreixen al mateix temps, a mitjans de la primavera. Es reprodueixen agafant un tros de rizoma amb una planteta en començar a sortir a la tardor després de les primeres pluges. També es poden reproduir per llavors.

L’iris pseudacorus el podem trobar al viver del Gob de Menorca, sortint de la carretera general de Maó a Ciutadella per anar a l’aeroport. Un dia parlarem del viver del Gob i les plantes que disposen. Heu de saber que tenen un servei per enviar plantes fora de l’Illa.

clip_image002

clip_image004

divendres, 4 de maig del 2012

Sàlvia

Aquesta planta és medicinal, totes les que duen per segon nom officinalis vol dir que ho són. De fet, a les nostres Illes només es troba cultivada.

A l’estiu necessita una mica d’aigua si no es posa molt lletja, encara que no es mor.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4363.html

Les mates es fan molt grosses i algunes branques, en tocar a terra, reuen arreletes. Si passam la mà per davall de la mata les podem trobar. Si tallam la branca i extraiem el pa de terra, ja tenim una planta nova. Aquesta operació va bé fer-la a finals d’hivern. En la propera tardor ja la podem sembrar en terra.

clip_image001

dimecres, 2 de maig del 2012

Vicaris

Són els darrers bulbs en florir. Els podem trobar abundantment en vores de camins i en camps abandonats tant a ple sol com a mitja ombra. Com tants d’altres bulbs és una planta molt agraïda perquè no necessita res per viure. És bona d’aconseguir i ens alegra el jardí.

Com podeu veure a la foto, les tiges són molt altes i les flors són molt grosses.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4489.html

clip_image002

diumenge, 29 d’abril del 2012

Calendari de publicacions

Calendari de publicacions

Perquè tingueu una idea del que s’anirà publicant al blog de Plantes del Mediterrani vos en faig un resum aproximat.

Ara continuaré publicant articles de plantes que van florint, en acabar-se les floracions comentaré alguns llibres de plantes interessants i també publicaré articles de plantes que encara que no són pròpiament autòctones estan arrelades a la nostra cultura i tenen algun interès especial.

En començar el mes de setembre començaré un calendari mensual amb les floracions, les activitats del jardí de plantes autòctones, convocatòries i activitats.

Si hi hagués gent interessada a principis d’octubre podríem fer una activitat d’esqueixos de tardor .

Quan em sobrin materials vegetals vos ho comunicaré per si algú en vol venir a recollir.

clip_image002

dijous, 26 d’abril del 2012

Gladiols de camp

A les nostres Illes tenim dues classes de gladiols, que pràcticament són iguals. Si voleu conèixer les seves petites diferencies visiteu l’ Herbari Virtual .

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4348.html

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4348.html

Ara just comencen a florir. Es reprodueixen molt fàcilment els seus bulbs si els regam i també es reprodueixen bé per llavor.

És molt fàcil i vistós fer rodolets de gladiols o fer una filera al costat d’un caminet.

Els podem trobar en camps secs i abandonats, que fa temps que no es llauren o a la vora de soques d’ametller. El bulb està una mica profund per ser més resistent a la sequera. Ja que és una planta abundant, no hi farà res que n’agafem alguns o esperem que les llavors siguin madures a principis de l’estiu.

Segur que donaran molt de color al vostre jardí i, com que van traient noves flors a la tija, estan florits més temps que altres plantes.

dimecres, 25 d’abril del 2012

Ses caramuixes

És el nom que reben a Menorca, Mallorca els diuen albons, .”Any d’aubons, any d’ametlons”. Si és certa la dita aquest any hi haurà moltes ametlles.

Asphodelus aestivus. Una cosina seva es el cebollí, Asphodelus fistulosus. Recordau que les podem veure a l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental.

Si en voleu agafar d’alguna vorera ho heu de fer en brotar a la tardor desprès de les primeres pluges, quan la terra està fluixa. Portau un bon pic perquè les arrels són profundes. Es reprodueixen per llavors, però no ho he provat mai.

Antigament es feien servir per fer canyissos per secar les figues. També he vist cortines fetes de trossets de caramuixa enfilats formant tires. El carbó de caramuixa ben picat es feia servir per a, amb un lloquet , començar foc.

clip_image001

clip_image002

Floreixen en el mes de març i van fent flors durant bastant de temps. Finalment els queda una canyeta amb bifurcacions en la part superior que poden servir per fer un ram. He dit ses caramuixes perquè es presenten en colònies o en les voreres dels camins, mai soles. Cada any tornen a rebrotar i, quan se sequen només hem de retirar les parts seques .

dimarts, 24 d’abril del 2012

Sa canya fèl·lera

Ferula communis

No sé si la coneixeu, però jo estic enamorat d’aquesta planta. Algunes ja estan arribant al seu esplendor.

Són molt bones de cultivar. A principis de juliol podeu recollir les llavors de la seva umbel·la i en el mes de setembre podeu fer un planter en una safata d’alveols una mica profunds com els que es fan servir per les alzines o en testets.

Ara heu de tenir paciència i no deixar de fer recs perquè no naixeran fins després de Nadal. Desprès del naixement espereu un mes i les sembreu a terra i continuau amb els recs. Si les voleu fer córrer, continuau amb els recs durant l’estiu, si no es dormirà i tornarà a treure en la propera tardor.

Fa una cabellera semblant al fonoll i estarà dos o tres anys a fer la primera canya, que, com podeu veure, no es una canya convencional sinó que té desviacions i acaba en una umbel·la gegant.

Si voleu trobar llavors a Menorca ho podeu fer a la ronda nord de Ciutadella.

A Mallorca em van dir que n’hi havia a la urbanització de Crestatx a Sa Pobla.

clip_image002

dilluns, 23 d’abril del 2012

Les alzines i els ullastres

Aquests dies les alzines estan esclatant. Han sabut aprofitar les plogudes d’aquests dies per despertar. En anys secs no tenen creixement.

Les tenim considerades un arbre de creixement lent, però si disposen d’aigua el creixement es bastant més ràpid.

En el mes de novembre podem collir els aglans i encara que només disposem en el nostre jardí per una alzina , en sembrarem alguns per si hi ha faltes i els que ens sobrin els podem regalar. Els aglans brotaran en el mes de març o a principis d’abril . Els hi donarem recs cada dos o tres dies durant la primavera i tot l’estiu i veureu com creixen. No convé tenir el planter a ple Sol. En el proper hivern les trasplantarem a un test més gros i les continuarem regant durant la segona primavera i el segon estiu, poden arribar a alçades de un metre i mig.

En la propera tardor els heu de sembrar a terra per evitar que les arrels donin voltes dins el test i després tenguin dificultats per arrelar . El clot es molt important: ha de ser més profund i ample que el test on tenim sembrada l’alzina. Convé mesclar la terra amb compost perquè les arrels no tenguin dificultats per desenvolupar-se.

Si la cuideu en pocs anys vos farà ombra.

Jo vos puc dir que ja puc caminar per l’ombra dels pins i alzines que vaig sembrar fa uns anys. El temps no vos ha de fer por , si no ho veis voltros ho veuran els que vos venguin darrera.

Els ullastres no reben la consideració que es mereixen i poden arribar a ser arbres ben grossos i esplendorosos.

Els forestals no poden veure els ullastrars perquè són de difícil accés i propaguen els focs molt ràpidament, però els ullastres són molt més resistents a la sequera que les alzines. Tots dos arbres suporten malament el vent.

A Menorca podem veure ullastres completament tombats per la força del vent que serveixen per fer ombra als bens, però en molts contats en podem veure de tant grossos com les alzines. Si anau a Son Saura de Ciutadella quan arribem a la propietat iens desvien a l’esquerra hi ha una avinguda Que va a les cases del senyor , entre les alzines hi ha alguns ullastres que són grandiosos.

A Mallorca és més fàcil veure ullastres grossos perquè la Serra defensa del vent la vegetació.

clip_image001

diumenge, 22 d’abril del 2012

Les estepes

Ara ja tenim florida l’estepa blanca, cistus albidus , que curiosament té les flors rosades i rep el nom de blanca perque té les fulles de color clar.

D’aquí pocs dies tindrem florida l’estepa negra , cistus montpeliensis, que te les flors blanques .Hi ha altres estepes , però aquestes dues son les més bones de reproduir per llavors , que es poden recollir a principis de la tardor i fer els planters inmediatament.

Són plantes molt resistents a la sequera i una vegada passat el primer estiu les podeu deixar sense rec . Jo , com que m’agrada que estiguin esplendoroses els hi tenc un goteig de cinc minuts cada dos dies , que es molt poca cosa , pero els hi basta.

Es troben bé al Sol i a mitja sombra.Les podem sembrar en rodols o fent petites bardisses.

clip_image001

clip_image002

dissabte, 21 d’abril del 2012

Presentació

Aquest blog vol ser un estímul perque vos animeu a sembrar en el vostre jardí plantes autoctones del Mediterrani occidental perque per una part con consumiesen poca aigua i perque la seva bellesa supera moltes vegades la de les plantes convencionals de jardí.

Per altra part tamé vol ser un punt d’intercanvi de experiències i de plantes entre tots aqueells que ja haguin començat l’experiència o aquells que la vulguin començar ara.

Molts vos demanareu on podem aconseguir aquestes plantes: Avui hi ha vivers que ja tenen un apartat de plantes autoctones perque els darrers anys ha pujat la seva demanda. Per altra part totes les comunitats autonomes tenen vivers on crien plantes per a la restauració i repoblació del paisatge i les regalen. Finalment podeu fer voltros mateixos experiencias de reproducció mitjansan esqueixos o llavors recollits de la natura o de jardins botanics en el moment apropiat sempre sent respectuosos amb la natura .

Avui comencem un camí que no sabem on arribarà, però segur que ens donarà moltes satisfaccions.

La millor pagina de referència per veure fotografies i trobar imformació de les vostres plantes és Herbari virtual del Mediterrani occidental

En ella podem trobar les plantes clasificades pel nom popular en català, pel nom popular en castellà i pel nom científic a més d’altres classificacions. Convé tenir aquesta pàgina en la llista de les vostres preferides.

Correu de contacte: usitus (arroba) gmail (punt) com