Arbustives grosses

Avui vos parlaré de les arbustives grosses que en ocasions arriben a arbrets com la Sivina, Juniperus communis L. subsp. communis , o el ginebró de muntanya, Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus o fins i tot a arbres monumentals com el Llampúdol Rhamnus alaternus L.. D’aquest darrer en podem veure un prop de la recepció del Parc de Llevant a Mallorca. Aquesta planta m’agrada molt perquè te les fulles d’un vert molt brillant, el seu creixement es ràpid i, una curiositat , antigament es feia servir per fer culleres de fusta de les quals en vaig veure una de quasi un metre a la població de Búger a Mallorca tot i que aquesta planta no es desenvolupava per allà fins que jo en vaig sembrar una fa molts anys i ara en surten per tot degut a la seva capacitat de reproducció i que han disminuit molt els pastoretjos de les ovelles.

Aquestes plantes encara que quan les sembrem són petites hem de disposar d’un cert espai per elles en el futur.

No tenen floracions vistoses, però pels colors, les formes i les textures de les fulles ens poden resultar interessants. Totes elles estan en el catàleg de les plantes que dona la Conselleria de Mediambient prèvia petició. També hi podem afegir a la llista l’Alader de fulla ampla Phillyrea latifolia L. i l’alader de fulla estreta Phillyrea angustifolia L., encara que amb aquest darrer els resultats aconseguits han estat molt dolents segurament degut a que la terra on els tenc sembrats té tendència a la compactació i les seves arrels tenen dificultats perquè segurament li agraden les terres més fluxes i fins i tot arenoses.

Finalmet vos comento que hi ha una planta , que es un endemisme , el Llampúdol bord Rhamnus ludovici-salvatoris Chodat que és de les poques plantes que té un comportament bo sembrada en test. Hi ha llocs on fins i tot li donen formes capritxoses, jo prefereixo que es desenvolupin de forma natural. Si la regam té un creixement més ràpid, però sembrada en terra el seu creixement es lentíssim comparat amb les altres arbustives. De fet l’hauríem de considerar de talla petita. Passa el mateix amb el ginebró de muntanya.

I em deixava la mata, Pistacia lentiscus L., que és la més comú de les arbustives en els nostres boscos i en jardineria es pot utilitzar per fer bardisses. Com que és de la família dels pistatxos s’han provat de fer empelts , però no han donant bons resultats.