Poncí

La majoria de les plantes ja han florit, en el meu jardí només en queden tres i ja els falta poc.

És per això que he pensat comentar algunes plantes que, sense ser autòctones, tenen alguna cosa que ens crida l’atenció.

Hi ha un cítric que en temps passat era bastant comú als pobles de Mallorca, que no té res que veure ni amb les taronges ni amb les llimones, encara que a primera vista ens pot semblar una llimona de grossa i més arrodonida. També la podem confondre amb un pomelo en castellà, però fins aquí arriben totes les semblances. És el poncí i l’arbre poncemer.

Morfològicament, si obrim el poncí ens trobam que quasi tot és toixa, la part blanca, i la part que hauria de tenir el suc és molt petita. La pell té la mateixa aparença que la d’una llimona. De fet, totes tres parts són comestibles però cap té el mateix gust que tindrien si fos una llimona. Se serveix tallada en forma de grells amb o sense la part central, segons els gustos, per acompanyar l’arròs brut o l’arròs sec.

Vos pos un enllaç amb Wikipedia perquè hi ha un article interessant:

http://es.wikipedia.org/wiki/Citrus_medica

Els ponciners es poden reproduir per esqueixos utilitzant branquetes de dos anys amb les fulles i tot. De tot d’una, en sembrar-los en el mes d’abril abans d’esclatar l’arbre, perden moltes fulles. Però mentre es mantengui verd el tronquet, l’esqueix no és mort.

És necessari regar-los molt i tenir fins i tot una safata davall del test perquè la humitat sigui constant, i també tenir-los ombra.

En els mes de juliol segurament faran una gran rebrotada i continuarem regant intensament. .

Jo vaig aconseguir els esqueixos d’un ponciner que tenim a Búger.

És curiós que no surt a l’Herbari Virtual, cosa que ens indica el desconeixement que ha arribat a tenir aquest fruit a Mallorca.