Roser bord

És una enfiladissa que ara omple bardisses i parets. Prefereix voreres de camí una mica humides, però la podem trobar en llocs diversos.

Es reprodueix per llavors, que es recullen a la tardor, i per esqueixos de primavera que es sembren a principis d’abril.

Diuen que els rosers de jardí procedeixen del roser bord.

És capaç de enfilar-se per altres plantes com ara la mata i també pels arbres arribant a 4 ò 5 metres.

La podem trobar a l’herbari virtual a Rosa sempervirens L.

En el meu jardí en tenc de sembrades fetes d’esqueixos. Ara ja tenen un any i han agafat bé. Esperem que que no estiguin molts d’anys a florir.

Patates

I ara pensareu què hi fan aquí les patates si no són una planta autòctona, però us vull contar una anècdota que m’ha passat.

Vaig comprar una bossa de patates ecològiques de dos kg per Nadal i van treure brulla. Com que darrerament tenia molta mala sort amb elles perquè m’agafaven un mal anomenat “mildium” i faig agricultura ecològica vaig decidir sembrar-les. El darrer dia de febrer les vaig sembrar i avui dia 20 de maig les he collides. Ja no fan falta més paraules, aquí les teniu. Tota una satisfacció. N’he guardades per sembrar a principis de la tardor, ja vos contaré coses.

No us recoman que faceu el mateix amb patates que no siguin ecològiques.

Mareselva

És una planta enfiladissa molt potent. De tot d’una que la sembres necessita regs continuats i sembla que no farà endavant. La podem fer d’esqueixos o agafar una tija que en tocar a terra hagi tret arrels.

Les flors són de color de rosa i fan una olor molt suau als matins i en posar-se el sol. També hi ha varietats de jardí amb la flor rosa o groga.

És una planta que va bé per cobrir bardisses fetes de bruc sec o reixes.

És una planta medicinal. Diuen que va bé per les persones que tenen sucre.

El seu nom científic és Lonicera implexa Ait. Però té molts noms populars: xuclamel, gavarrera, rotaboc ... Aquest darrer el comparteix amb dues plantes més que no tenen res a veure amb ella.

Poncí

La majoria de les plantes ja han florit, en el meu jardí només en queden tres i ja els falta poc.

És per això que he pensat comentar algunes plantes que, sense ser autòctones, tenen alguna cosa que ens crida l’atenció.

Hi ha un cítric que en temps passat era bastant comú als pobles de Mallorca, que no té res que veure ni amb les taronges ni amb les llimones, encara que a primera vista ens pot semblar una llimona de grossa i més arrodonida. També la podem confondre amb un pomelo en castellà, però fins aquí arriben totes les semblances. És el poncí i l’arbre poncemer.

Morfològicament, si obrim el poncí ens trobam que quasi tot és toixa, la part blanca, i la part que hauria de tenir el suc és molt petita. La pell té la mateixa aparença que la d’una llimona. De fet, totes tres parts són comestibles però cap té el mateix gust que tindrien si fos una llimona. Se serveix tallada en forma de grells amb o sense la part central, segons els gustos, per acompanyar l’arròs brut o l’arròs sec.

Vos pos un enllaç amb Wikipedia perquè hi ha un article interessant:

http://es.wikipedia.org/wiki/Citrus_medica

Els ponciners es poden reproduir per esqueixos utilitzant branquetes de dos anys amb les fulles i tot. De tot d’una, en sembrar-los en el mes d’abril abans d’esclatar l’arbre, perden moltes fulles. Però mentre es mantengui verd el tronquet, l’esqueix no és mort.

És necessari regar-los molt i tenir fins i tot una safata davall del test perquè la humitat sigui constant, i també tenir-los ombra.

En els mes de juliol segurament faran una gran rebrotada i continuarem regant intensament. .

Jo vaig aconseguir els esqueixos d’un ponciner que tenim a Búger.

És curiós que no surt a l’Herbari Virtual, cosa que ens indica el desconeixement que ha arribat a tenir aquest fruit a Mallorca.

Plantes de les Balears

Aquest llibre d’A Bonner ja fa més de 40 anys que va ser publicat per l’Editorial Moll. Amb ell vaig donar les primeres passes en el coneixement de les plantes de Menorca. És un llibre que pràcticament no té fotografies en color, però els seus dibuixos esquemàtics són molt valuosos per reconèixer les plantes.

Una altra de les seves característiques és que te classificades les plantes per comunitats vegetals i, encara que no és una classificació estricta, perquè es bo de fer trobar algunes plantes en altres entorns dels esmentats, en general té validesa. Només hi trobarem les plantes més comuns, però per començar està més que bé.

La manera de reconèixer les plantes en el meu cas no era gens científica, es tractava de fullejar el llibret una i alta vegada i moltes de les vegades no em conduïa a res i la cosa era frustrant.

És un llibre assequible a les butxaques perquè no és com els que s’han publicat darrerament que tenen moltes fotografies en color.

Per un profà van molt bé els index que té al final perquè trobam el nom comú i el nom científic. Sembla una tonteria això dels noms científics, però és, a la llarga, la millor manera de no confondre les plantes perquè entre una illa i una altra en alguns casos els noms canvien.

Estepa Joana

Avui vos parlaré d’una planta que passa desapercebuda tot l’any, però ara es fa veure per l’explosió de flors grogues molt vistoses. És l’ Hypericum balearicum L. És un endemisme que només viu a Mallorca i Menorca. Pot arribar, en jardins, als dos metres d’alçada, però el més comú és que adopti una forma arrodonida que no passa dels 50 cm.

De la mateixa família tenim l’Herba de Sant Joan, que és una planta medicinal, però en ser una planta anual, cada any hauríem de fer planter per tenir-la al jardí o espargir llavors a un lloc on no llaurem i provar a veure si en surten de forma espontània. Si només ens miràssim la flor podríem pensar que es tracta de la mateixa planta. Hypericum perforatum L. L’Estepa Joana és una de les plantes que regala El Govern Balear. Es reprodueix bé per llavors i ara estic provant si també es pot reproduir per esqueixos.

Arbustives grosses

Avui vos parlaré de les arbustives grosses que en ocasions arriben a arbrets com la Sivina, Juniperus communis L. subsp. communis , o el ginebró de muntanya, Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus o fins i tot a arbres monumentals com el Llampúdol Rhamnus alaternus L.. D’aquest darrer en podem veure un prop de la recepció del Parc de Llevant a Mallorca. Aquesta planta m’agrada molt perquè te les fulles d’un vert molt brillant, el seu creixement es ràpid i, una curiositat , antigament es feia servir per fer culleres de fusta de les quals en vaig veure una de quasi un metre a la població de Búger a Mallorca tot i que aquesta planta no es desenvolupava per allà fins que jo en vaig sembrar una fa molts anys i ara en surten per tot degut a la seva capacitat de reproducció i que han disminuit molt els pastoretjos de les ovelles.

Aquestes plantes encara que quan les sembrem són petites hem de disposar d’un cert espai per elles en el futur.

No tenen floracions vistoses, però pels colors, les formes i les textures de les fulles ens poden resultar interessants. Totes elles estan en el catàleg de les plantes que dona la Conselleria de Mediambient prèvia petició. També hi podem afegir a la llista l’Alader de fulla ampla Phillyrea latifolia L. i l’alader de fulla estreta Phillyrea angustifolia L., encara que amb aquest darrer els resultats aconseguits han estat molt dolents segurament degut a que la terra on els tenc sembrats té tendència a la compactació i les seves arrels tenen dificultats perquè segurament li agraden les terres més fluxes i fins i tot arenoses.

Finalmet vos comento que hi ha una planta , que es un endemisme , el Llampúdol bord Rhamnus ludovici-salvatoris Chodat que és de les poques plantes que té un comportament bo sembrada en test. Hi ha llocs on fins i tot li donen formes capritxoses, jo prefereixo que es desenvolupin de forma natural. Si la regam té un creixement més ràpid, però sembrada en terra el seu creixement es lentíssim comparat amb les altres arbustives. De fet l’hauríem de considerar de talla petita. Passa el mateix amb el ginebró de muntanya.

I em deixava la mata, Pistacia lentiscus L., que és la més comú de les arbustives en els nostres boscos i en jardineria es pot utilitzar per fer bardisses. Com que és de la família dels pistatxos s’han provat de fer empelts , però no han donant bons resultats.